M'acomiadava de Catalunya el dia 9. Els dies anteriors havia fet algunes festes de comiat i anava vistiant gent. I el dia 9 va arribar, vem anar al ave i ens vem trobar casi totes les noies d'AFS Catalunya que anaven a USA. Em vaig acomiadar de la familia i les noies, (per cert nenes us tinc que explicar que a pasat amb el cuadre..., esta viu, bueno ja us ho explicare) i vem pujar al ave. Teniem vagons diferents, aixi que ens vem acomiadar i vaig anar al meu. Despres d'una estona vaig anar amb elles, i la senyora em va dir que em podia quedar pero que c uan vingues el de la corbata lila marxes, i aixi ho vaig fer. cuan vaig tornar al meu lloc la senyora s'havia dormit, la vaig tenir que despertar, i em vaig sentar. Inmediatament es va tornar a dormir i no vaig poder tornar a sortir.
Vem soritr del ave, i vam agafar un taxi, dos. El taxista va comencar a criticarnos perque erem catalanes, i dient que era una vergonya per ell portar a unes cules. No vem dir res perque no voliem quedarnos tiradas pero... al arribar al alberg, vam deixar les maletes i alguns papers i vam anar a saludar a la gent. La veritat no m'enrecordo del nom de ningun. Despres de fer jucs, i xarrades, ens van deixar algun temps lliure, i ens marginaven a les catalanes. Hi havia 2 grups de sortida, els que sortiem a les 7 del mati via Paris, que teniem que deixar el alberg a les 3. I els que sortien a les 11. Els que sortiem a les 3 vam decidir que era millor no dormir i ens vam quedar purulant.
A les tres vam marxar al aeroport, i vam trigar com 1h i 30 min en facturar totes les maletes, per que casi tothom portava sobrepes. Un cop al avio vaig dormir casi tota l'estona. Al arrivar a Paris teniem molt poc temps per canviar d'avio aixi que vam baixar rapid i vam agafar l'autubus, ens haviem deixat al voluntari al altre autubus. Ens vam separar, i els que anaven amb mi a Seattle, vam anar mes rapids que els altres, encara que ens els vam trobar al control de pasaports. Despres de pasarlo vam anar corrents fins als controls. Nomes quedaven 5 minuts i hi havia una cua bastant gran. Al sortir dfel control vam anar corrents i vam arribar a temps al nostre avio.
Estava sola, a tots els nois els havia tocat davant amb un altre grup d'AFS, i ami m'havia tocvat sola, al darrere de tot del avio. Inmediatament em vaig quedar clapada. Vaig dormir 2 o 3 hores, i vaig menjar, no sabria dir que era aquell menjar, pero jo menjava sempre que podia. La vertiat el vol no es va fer tan llarg, vaig mirar 1 peli, 2 capitols de una serie, vaig viciarme al quien quiere ser millornario, etc.
Al arribar a Seattle, vam coenixer a mes gent, alguns italians i mes gent de no se on. El Inigo, es va anar inmediatament perque tenia el seu vol al dia seguent. El Jaime i l'altre tambe es van anar al cap d'1 hora perque tenien que agafar un bus. Aixi que ens vem quedar una noia, un frances, el ezequiel i jo, amb una voluntaria. Vaig dormir una estona i despres vam anar a pasejar per els voltants del aeroport, perque el meu avio sortia a les 9. La vertiat no se quina hora era cuan vaig arribar. Cuan eren les 5 mes o menys, vam facturar i vam pasar el control i alla ens vam trobar amb mes AFS. Hi havia un finlandes, una mexicana que anava a alaska, i dos japos que anaven amb mi. Ah! La noia i el frances anaven a la mateixa escola que el Ezequiel.
A les 9, vaig anar amb els japos al nostre avio. Un alrte cop em va tocar sola. El avio era petit i tremolaba moltissim, ni podia dormir. Vem pasar per al mitg d'una gran tempesta i el noi del meu costat estava super espantan. LA vertita esque feia molta cosa. Al arribar a bozeman un senyor vell ens va recollir amb el seu cotxe. Era enorme, pero que mooolt gran. I ens va portar a la seva casa que era en veritat un petit hotel. Era precios, encara que no ho vaig poder apreciar de nit. Ens va donar una petita sopa i vam anar a dormir. La meva habitacio era enorme i preciosa. encara que vaig tenir un petit problema, perque no sabia com s'obria l'aixeta i per rentarme els dents ho vaig fer a la dutxa. Vaig dormir totalemnt plana. Al dia seguent vam esmorzar, i vam anar a donar un vol per els voltants de la casa. Era precios. Tenia un riu a 2 metres de la seva casa, tot ple de flors, i a 5 minuts tenia una vista impresionant de unes montanyes. Despres ens va fer una xarrada i al acabar em vaig sentar a un sofa a mirar el riu. La veritat era especatacular, encara que li sobraben els bitchos. Vaig esperar a que vingues la meva familia, que va ser l'ultima.
Van arribar la mare i la germana gran la Ellen, la que ja coneixia. Vam agafar el cotxe i em vaig tornar a clapar. Vem parar a menjar, un burrito i despres un altre cop al cotxe. Eres unes 3 hores o menys. I despres vam arribar a la casa. La vertiat es que el tros del viatge que vaig estar desperta va ser molt bonic.
Les principals coses que em vaig fixar, es que aqui es tot molt mes gran pero que moooooooolt. Tambe, la gent es mes gran, si, estan tots mes grasos, la meva familia no molt per sort. I es tot molt bonic, amb molta vegetacio.
Ja continuare la historia i pujare fotos d'aquest post.
